Resultats de la cerca frase exacta: 8
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
escórrer
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'n massa enllà, lliscant sobre una altra com un líquid sobre un pendent. Se'm va escórrer la mà i vaig fer un gargot. Fer rajar o degotar el líquid que resta (en un recipient), que mulla o xopa (alguna cosa). Escorre la roba abans de posar-la a assecar al sol. El mocador [...]
escórrer
[en registre informal, l'infinitiu pot prescindir de la 
|
|
2.
turbinar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escórrer (troques, robes) valent-se de la turbina. [...]
|
|
3.
escorreplats
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bastiment amb ranures on es posen a escórrer els plats després de rentats. [...]
|
|
4.
braçalladora
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En la premsa de formatge, barra de fusta que prem el formatge i li fa escórrer el xerigot. [...]
|
|
5.
escorredora
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Atuell amb el fons proveït de forats o format d'una matèria filtrant, per a posar-hi a escórrer alguna cosa. [...]
|
|
6.
escorriment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'escórrer o d'escórrer-se; l'efecte. Escorriment dels vessants. Part de l'escolament de l'aigua de precipitació atmosfèrica que no ha penetrat al sòl o al subsol. [...]
|
|
7.
eixugar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
amara. El sol eixuga les plantes mullades de rosada. Aquest vent sec ho eixugarà tot. Amb aquest vent la roba s'eixugarà de seguida. Treure tota l'aigua, tot el líquid, (d'un recipient). Eixugar un safareig, un pou, una bassa. Una font, un rierol, etc., assecar-se. Escórrer [...]
|
|
8.
passada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
teixit, en una xarxa. Volta de punts d'una mitja. Va haver d'escórrer dues passades. passada perduda Passada deixada de fer en l'ordre de passades. Rengle horitzontal de quadrets del paper quadriculat emprat en teoria de teixits per a la representació gràfica dels lligats. Element unitari [...]
|
escórrer
[en registre informal, l'infinitiu pot prescindir de lar final quan va seguit d'un pronom enclític començat per consonant, escorre'l o escorre-la en comptes de escórrer-lo o escórrer-la ]
1 1 v. tr. [ED] [LC] Fer anar-se'n (un líquid d'un recipient), fer córrer (un líquid d'un indret), fins a l'esgotament. Escorre l'oli de la gerra i encara podràs omplir el setrill.
1 2 v. intr. pron. [GL] [LC] El terreny fa un xic de pendent, i l'aigua que hi cau s'escorre de seguida.
1 3 v. intr. pron. [LC] Una cosa, sortir del seu lloc, anar-se'n massa enllà, lliscant sobre una altra com un líquid sobre un pendent. Se'm va escórrer la mà i vaig fer un gargot.
2 1 v. tr. [LC] Fer rajar o degotar el líquid que resta (en un recipient), que mulla o xopa (alguna cosa). Escorre la roba abans de posar-la a assecar al sol. El mocador amb què s'eixugà la suor es podia escórrer.
2 2 v. intr. pron. [ED] [LC] Posa els plats drets, que s'escorrin.
3 v. tr. [IT] Treure mecànicament el líquid que impregna (els teixits, les troques, etc.), mitjançant un premsatge, una centrifugació o per aspiració.
4 1 v. intr. pron. [LC] vulg. Tenir un orgasme. Els veïns la senten cridar quan s'escorre.
4 2 v. intr. pron. [LC] [MD] vulg. Ejacular 2. L'home es va escórrer dins d'ella.
5 1 v. tr. [LC] Desfer els punts (d'un teixit) o les bagues (d'un llaç) estirant el fil, la cinta, etc. Escórrer una mitja.
5 2 v. intr. pron. [LC] La mitja s'ha escorregut.
[en registre informal, l'infinitiu pot prescindir de la